Un conte d'en Bucay LA ROCA
Diuen que un molt bon home vivia al camp, però tenia problemes físics. Un dia se li va aparèixer Déu i li va dir: "Necessito que vagis cap a aquella gran roca de la muntanya, i et demano que l'empentis dia i nit durant un any". L'home va quedar perplex quan va escoltar aquestes paraules, però va obeir i es va dirigir cap a l'enorme roca de diverses tones, que Déu li va mostrar. Va començar a empènyer amb totes les seves forces, dia rere dia, però no aconseguia moure ni un mil.límetre. A les poques setmanes va arribar el dimoni i li va posar pensaments en la seva ment: "Per què segueixes obeint a Déu? Jo, no seguiria a algú, que em faci treballar tant i sense sentit. T'has d'allunyar, ja que és estúpid que segueixis empenyent aquesta roca ... mai l'arrivaras a moure ". L'home tractava de demanar-li a Déu que l'ajudés, per no dubtar de la seva voluntat, i encara que no entenia, es va mantenir en peu amb la seva decisió d'empènyer. Amb els mesos, des que es posava el sol fins que s'amagava, aquell home empenyia l'enorme roca sense poder moure, mentre tant el seu cos s'enfortia, els seus braços i cames es van fer forts per l'esforç de cada dia. Quan es va complir el temps, l'home va elevar una oració a Déu i li va dir: "Ja he fet el que em vas demanar, però he fracassat, no vaig poder moure la pedra ni un centímetre". I es va asseure a plorar amargament, pensant en el seu molt evident fracàs. Déu va aparèixer en aquell moment i li va dir: "Per què plores? És que no et vaig demanar que empènyer la roca? Jo mai et vaig demanar que la moguessis, en canvi mira't, no has fracassat. El teu problema físic ha desaparegut.
LOS 10 MANDAMIENTOS
LA TIENDA DE LA VERDAD
QÜESTIÓ DE FE
En altres temps, un jove monjo presa de dubtes no podia comprendre què havia de fer per creure, per tenir fe. Va ser a veure el seu mestre i li va preguntar si podia esperar que en el futur comprendria, encara que ho fos una mica. -No cal comprendre-va respondre l'ancià mestre. , Si no comprenc, com tenir fe? -Inútil tenir fe - va dir el Mestre. -Llavors, no entenc res - va dir el monjo. -L 'única que necessites és una forta certesa - va replicar el Mestre. Fosquejava, i l'ancià mestre va sortir del temple amb el seu deixeble. Apuntant cap al cel amb el dit, li va preguntar: - Veus l'estrella que brilla allà dalt? El jove va mirar a l'adreça indicada i va respondre:-Sí, la veig. - Veus ara aquesta altra que està just al costat? -No hi ha cap davant - va dir el deixeble. -Mira bé - va afegir el Mestre. I efectivament, el deixeble va percebre una estrella gairebé invisible. Si tractava de mirar-directament, no la veia, en canvi, si la mirava lleugerament de gairell, l'estrella es tornava perceptible. El Mestre li va dir llavors:-És el mateix que la certesa. Comprendre és veure l'estrella que brilla, tenir fe, és estar segur que hi ha una estrella encara que un no la vegi; la certesa interna és saber que hi ha encara que no se li percebi clarament. He utilitzat aquesta metàfora per educar, ara has de comprendre per tu mateix. Al jove monjo va impressionar moltíssim la saviesa del seu mestre, però es preguntava com podia aquest saber que hi havia una estrella invisible just en aquest lloc. El Mestre li va dir llavors:-Les estrelles són innombrables, crec que tu i jo no miràvem la mateixa. El nombre d'estrelles és tan gran, que sempre hi ha una invisible, en qualsevol lloc, que només es pot veure si es mira sense mirar.
EL BUSCADOR
NUNCA DEJES DE VOLAR
CUENTO SUFÍ
EL ELEFANTE ENCADENADO
EL BUSCADOR
LA TRISTEZA Y LA FURIA
LA TIENDA DE LA VERDAD
